Gràcies al tio Julián Castelló, coneixem algunes anècdotes dels antics masets. Allí es reunien tots els diumenges i dies festius, es cantaven havaneres i serenates, es representava ni més ni menys que l’obra dramàtica Don Juan Tenorio, s’encenia foc enmig del local i anaven rodant per terra els troncs de pi encesos; tot açò es feia al compàs d’una cèlebre polca acompanyada de la corresponent guitarra.
Pels nostres majors, hem conegut anècdotes també significatives dels emplaçaments més moderns.
Hui en dia, s’han convertit en un lloc on compartir bassetes, dinars, sopars i altres actes de grups i de filà. Sempre al voltant de la música i de la germanor festera.
